sábado, 2 de agosto de 2014

la llàgrima

La llàgrima ha de fluir, perquè sinó empresona l'ésser, l'esterilitza. Plorar, no és de babaus. Es millor deixar anar la llàgrima que retenir-la. Sinó ens inflem de penes. I un dia, sense saber per què, vessa l'ànima. I quan vessa, no perdona. S'ho endu tot per davant, com un tsunami. Ho arrossega tot i ens obliga a recapitular. Quedem perplexos, no entenem què ens ha passat. Per tant, és millor, deixar córrer la llàgrima, pel riu de la vida, i que mori en el mar del final. El dol, és necessari per tornar a néixer. Plorar, ens ajuda a seguir fluint en la propera alegria. Plorar, ens obre pas, i les llàgrimes, són gotes que moren al mar de l'enteniment. Per una llàgrima, un món, la lluna, el cel. Per què amagar-se. Per què aguantar-se. No! Deixem córrer les llàgrimes.